Barcelona

L’estiu de 1859, mitjançant una reial ordre, s’aprovà el pla de l’eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. Amb la caiguda de les muralles, aquest és un dels fets més determinants per l’ordenació i el creixement de la ciutat comtal durant el segle xix i bona part del xx. Ara, passats dos-cents anys, Barcelona viu el que sembla ser un estancament indefinit.

Els seus habitants intenten sobreviure malgrat l’oposició d’una economia malmesa per les inclemències del canvi climàtic i la inestabilitat econòmica, política i sanitària. Veure créixer l’enlluernant Neo Icària davant mateix dels seus nassos ho fa tot encara més feixuc.

Resistiries a la vella Barcelona?

Neo Icària

Simeona Stumph, científica descobridora de la interfície entre l’home i la màquina, ha fundat Neo Icària. Un nou barri flotant davant la costa de l’envellida Barcelona, amb les seves pròpies lleis i estructures sociopolítiques, on estendre els seus ideals i establir-hi una utopia. Una alternativa posthumana per als habitants de la ciutat i de la resta del món.

Tot aquell qui vulgui viure a la futurista illa haurà de respectar unes normes fixades per contracte. Aquest document estableix cinc beneficis i cinc obligacions, entre les quals, la prohibició de tota forma de violència, un monitoratge continu de les seves vides i una intervenció total sobre el seu cos.

Abraçaries el posthumanisme neoicarià?

Rol